Fúria de Titans
Fúria de Titans explica la història de Perseu en la seva lluita per vèncer la fúria dels déus i salvar la ciutat d'Argos.
Perseu és fill del Déu Zeus i l'esposa humana d'Acrisi, és a dir és un semidéu. Quan s'assabenta de que la seva dona està embarassada la tanca en un taüt amb el nadó acabat de néixer i el tira al mar. Per aquesta acció, Acrisi és convertir en bèstia. Mentrestant, el pescador Dictis troba el taüt i adopta el nen.
El nen creix i, ja sent un noi fort, un dia, navegant amb la família que l'ha acollit veuen dalt d'un penya-segat uns soldats d'Argos (ciutat grega) tirant a terra l'estàtua de Zeus. Fa temps que els mortals desafien els déus i també el seu poder.
Hades, el germà envejós de Zeus decideix venjar-se i mata els soldats, inclosa la família adoptiva de Perseu.
Hades vol prendre-li el lloc a Zeus.
El mar porta a Perseu a la platja i uns soldats d'Argos el porten a palau, on s'hi celebra una festa. Allà coneix a la princesa Andròmeda, filla del rei d'Argos.
Mentrestant, a l'Olimp Zeus dóna permís a Hades per alliçonar els mortals així que baixa a la festa de palau. Un cop abaix Hades adverteix que en el proper Eclipsi de Sol, alliberarà el cràquen i que, o sacrifiquen la princesa o destruirà tota la població. També li explica a Perseu que és fill de Zeus i Dànae, esposa del rei Acrisi.
A Argos també coneix a la donzella Io que l'ha anat observant i vigilant des de que era petita. És una altre de les infidelitats de Zeus, i és una humana immortal.
Perseu que no té cap respecte cap als déus, perquè li han matat la seva família, no vol reconèixer que és fill de Zeus, però amb la característica que és un semidéu decideix anar a enfrontar-se al cràquen. Ió i uns quants soldats, pocs, l'acompanyen a veure les bruixes per saber com matar el cràquen. Pel camí Zeus li envia una espasa a Perseu però no la vol i li dóna a un soldat. Vol lluitar com a home. Hades però envia a Acrisi, espia seu, que encara que Zeus creu que està mort, no ho està, però té tot el cos cremat. Acrisi vol matar a Perseu però no ho aconsegueix, només arriba a mossegar-lo i l'enverina. De la sang enverinada que cau al terra crea uns escorpins que l'envolten a ell i a la resta de soldats per matar-los. Fugen cames ajudeu-me fins que es troben amb els soldats djinn. Són una mena de bruixots que aturen els escorpins i curen a Perseu, del verí, que ja el començava a afectar. Els djinn diu als soldats d'Argos que només podran vèncer a Hades units i confiant en Perseu.
Tots continuen amb l'expedició i passejant pel bosc, Perseu es queda enrere cordant-se la sabata. Llavors baixa Zeus per veure'l i li ofereix refugi a l'Olimp. Perseu, gens orgullós del seu vertader pare, rebutja l'oferta. Zeus li entrega una moneda d'or i li diu que la necessitarà allà on va.
Quan Zeus se'n va, s'uneix amb la resta i continuen el camí dins arribar on són les bruixes. Aquestes els hi diuen que per matar el cràquen hauran de trobar a Medusa, tallar-li el cap i ensenyar-li aquest al monstre. Els adverteixen però que matar a Medusa és gairebé impossible i que mata només amb la mirada.
Perseu però decideix continuar el camí però a mig camí troben un llac amb una barca lluny enllà. La criden però no serveix de res. Llavors un soldat djinn llença la moneda que Zeus dóna a Perseu a l'aigua i el barquer s'acosta i els porta a l'altre banda del llac. Io li diu que no el podrà ajudar dins del temple de Medusa, perquè les dones no hi poden entrar.
Medusa mata a tots els soldats menys a Perseu que finalment l'aconsegueix matar. Al sortir del temple l'espia d'Hades mata a Ió i Perseu mata a l'espia. Quan li clava l'espasa, descobreix que és el marit de la seva mare i l'encanteri que Hades havia posat sobre Acrisi es trenca.
Mentrestant, a Argos, la princesa Andròmeda decideix sacrificar-se per evitar que una ciutat sencera hagi de morir i quan la pengen, esperant al cràquen Perseu arriba volant amb Pegàs, el cavall alat. Hades alliberara el cràquen i comença la destrucció. Quan és a punt d’agafar a la princesa, Perseu ensenya al monstre el cap de Medusa i aquest cau petrificat al mar.
Perseu allibera la princesa i aquesta li diu que està destinat a ser el rei d'Argos. Perseu però li diu que els ajudarà més com a un home qualsevol.
Després d'aquesta acció tant heroica, Zeus apareix davant seu i li diu que es mereix una recompensa. Torna la vida a Io i els dos marxen junts.
Errors de la pel·lícula relacionats amb el mite:
A la pel·lícula no citen a Atena, que guia a Perseu per matar a la Medusa.
Perseu era fill de Dànae i aquesta d'Acrisi, qui la va tancar en una torre per evitar que li donés un nét que segons l'oracle acabaria amb la seva vida. Zeus però va deixar embarassada a Dànae en forma de pluja d'or.
Les monedes que posen als ulls dels morts no ho feien els grecs.
En el camí real que recorre Perseu per matar a la Medusa es troba amb les moires de les quals aconsegueix un sarró màgic, el casc d'Hades, que permetia tornar invisible al que el portés posat i unes sandàlies posades.
Els soldats-bruixots djinn pertanyen a la mitologia àrab i queden una mica fora de lloc.
Els orígens del cràquen s'atribueixen a la cultura escandinava, molt focalitzada en el mar i els seus misteris, i no té gaire a veure amb els déus de l'Olimp. La pel·lícula s'hauria de referir al monstre Ceto, segons la mitologia grega.
Pegàs, el cavall alat, segons explica la mitologia clàssica neix de la sang de Medusa, però a la pel·lícula apareix abans que Perseu la mati. Tampoc hi havia més d'un pegàs.
Quan Perseu entra a Argos amb els soldats, hi ha un predicador que diu que els déus els van donar el blat de moro dels seus camps, però aquest aliment és d'origen americà.
Segons la mitologia grega, Io fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.
Segons la tradició, Zeus, que se sentia atret per aquesta nimfa, va convertir-la en vaca, després d'enganyar la seva esposa Hera, però ella no se'n va refiar i va demanar-li que li regalés la vaca. Zeus ho va fer i Hera va encarregar a Argos que la vigilés. Aleshores Zeus va demanar a Hermes que matés al monstre Argos i alliberés Io, però fins i tot un cop alliberada va perseguir-la la còlera d'Hera, que va enviar-li un tàvec que la picava anés on anés. Finalment, Io va fugir a Egipte. En la història real Io no es creua en cap moment amb Perseu.
Marina Bonache, 4rt A